dimecres, 23 de novembre del 2011

Tresc a Nepal: de Lukla a Jiri

Fotos de Toni Bofill fetes el passat octubre de 2011 a Nepal per la ciutat i vall de Katmandú i pel tresc caminant per la regió de Peekye entre Lukla i Jiri.

divendres, 4 de novembre del 2011

Primer dia del tresc a l'Alt Atles - Marroc (juny 2011)


El Marroc és un destí molt interessant pel viatger i senderista: permet fer unes travesses molt maques i exòtiques amb un desplaçament relativament curt (amb 2 hores i mitja d’avió i 1 hora i escaig de cotxe ens trobarem al bell mig de les muntanyes de l’Atles i envoltats de pobles berebers)
Estarem envoltats de muntanyes de 3 i 4.000 metres pel que la frescor al vespres està assegurada.
L’hospitalitat de la seva gent, el menjar totalment natural i exquisit, els contrastos, els colors, la llum, les nits serenes i estelades.... tot plegat ben segur que ens farà viure una experiència molt gratificant.

Sona el despertador, són les 7 del matí, el sol ja entra per la finestra de l’habitació, falta poc pel solstici d’estiu i aviat començarà a fer calor. Una dutxa freda i cap a esmorzar tranquil•lament que avui me’n vaig al Marroc, a l’Atles, a veure els amics berebers que ja fa casi un any que no veig. Serà un dia de grans contrastos i a més amb no gaire estona, això m’agrada, em sedueix, m’ho espero amb candeletes.
Arreplego la motxilla i surto de casa, porto poc equipatge, sinó fos per la farmaciola, els bastons de caminar i algun regal que porto per l’Alí i la seva família, no em caldria facturar cap bossa d’equipatge. Em trobo amb el grup a l’aeroport, tothom està il•lusionat, algú potser una mica angoixat perquè es la primera vegada que surt d’Europa o per si no podran seguir el ritme del grup o per si e l menjar serà molt picant.... Com que estic convençut que no passarà res d’això senzillament contesto -res, no patiu, que ens ho passarem bé-
El vol surt puntual, primer parlem una mica del programa, més tard alguns aprofiten per fer un son i d’altres trèiem un llibre per llegir una mica. Al cap de 2 hores i mitja ja som a Marraqueix, recollim l’equipatge facturat i a la sortida ens espera l’Alí amb un parell de furgonetes. Després de les salutacions afectuoses i presentacions, ens porta a casa seva on les dones de la casa ens han preparat un mos. A la cuina hi havia una activitat frenètica, nosaltres li diem que no tenim gaire gana però no hi ha res a fer, no paren de sortir coses de la cuina. Tot és boníssim, i el te amb menta dolcíssim com sempre. Al final amb l’amenaça que no tindrem gana per sopar aconseguim sortir cap a l’Atles després d’acomiadar-nos de tots els de la casa.
Pugem als vehicles i aviat deixem enrere la ciutat per endinsar-nos cap el cor del gran Atles. Camps d’oliveres i paisatges semi desèrtics ens van acompanyant pel camí fins arribar a un punt on apareixen les muntanyes. Colors ocres, taronges i vermells es combinen constantment amb totes les varietats possibles, sempre acompanyats dels verds que els fan de coixí a prop dels rius i torrents. Al cap d’una hora i mitja arribem a Imlil, els comerços son oberts, carnisseries, fruiteries, menjar en general, teles, estris per la llar... i olors, molts olors.
Agafem la motxilla i caminem uns 15 minuts fins arribar a la casa de l’Alí, on hi passarem la primera i la darrera nit. Ens instal•lem a les habitacions i anem a fer una caminada fins el riu per tenir una visió més general del poble. No parem de trobar-nos gent que torna cap a casa, alguns amb un farcell d’herba, d’altres amb el seu petit ramat, tots ens saluden i parlen amb nosaltres. Es respira tranquil•litat.
Després d’una dutxa i de preparar totes les coses per demà començar la travessa, anem a sopar. Una sopeta i un cuscús boníssim. Sortim a mirar el cel abans d’anar a dormir, hi ha tants estels que ens costa trobar les 4 constel•lacions que coneixem. Ha estat un dia llarg i ple d’emocions, molt variat, enriquidor, un petit pròleg del que ens esperen aquests propers dies.