dilluns, 5 de desembre del 2011

Segon dia del tresc a l'Alt Atles - Marroc (juny 2011)

Havíem quedat per esmorzar a les 8 del matí però com que al juny els dies són llargs i a les 6 del matí el sol ja entra per les finestres, a les 7 ja tots estem per la terrassa inquiets i amb ganes de començar. Hem preparat la motxilla que portarem a l’esquena amb les quatre coses necessàries per la caminada: aigua, el barret, la càmera fotogràfica, un paravent i poques coses més. La resta de coses els hem posat dins una altra motxilla o bossa de viatge i les portaran les mules.

El servei de la casa s’estressa al veure’ns a tots voltant per l’alberg tant aviat i ens porten un te perquè ens entretinguem a taula. L’esmorzar arriba i casi ningú té gana després del sopar d’ahir, però poc a poc mengem alguna cosa.

No ens en donem compte i veiem que el nostre equipatge ha desaparegut del rebedor i tot de cop veiem que estan carregant les mules. El muler, l’Ibraim, va sospesant acuradament cada peça d’equipatge per equilibrar el pes que portaran les mules i ho va posant dintre les senalles on estiba la càrrega. A més del nostre equipatge també portem part del menjar de la travessa.

Sortim a 2/4 de 9 del matí, les mules amb 4 xiulets enfilen el camí sense dubtar gens de cada bifurcació que anem trobant, només es paren per degustar algunes herbes i beure aigua quan creuem algun rierol.

Arribem a la font d’Aberdom i allà trobem un home que està arreglant una petita sèquia per portar aigua al seu hort. Parlem una estona amb ell i aprofitem per treure’ns roba i posar-nos la gorra i les ulleres de sol. Als voltants de la font hi ha un munt de nogueres, verdes i ufanoses, potser un centenar, ens comenta que són seves i que aquest any sembla que tindrà una bona collita de nous.

Seguim el sender que puja suament entre feixes de cultiu i veiem el poble darrere nostre que es va fent petit. Deixem enrere els darrers camps de conreu i al cap de poca estona arribem a un ‘azib’, un lloc de pastura d’estiu pels ramats de cabres i ovelles amb alguns refugis pels pastors i tancats de pedres pels animals. No hi veiem a ningú però l’Alí ràpidament ens senyala amb el dit muntanya amunt on hi ha el pastor assegut sota una sabina i el seu ramat escampat sota el coll on ens dirigim. Anem pujant a poc a poc i arriben dalt del coll Tizi n’Mzik ben frescos i sense bufar. La vista és espectacular, el ‘plateau’ de Tazarhart a 3000 m davant nostre, l’Angour i altres cims de més de 3.000 metres al darrere, i un grapat de pobles berbers de la vall d’Azzadene als nostres peus. Parem una estona i d’una petita cabana surt el fill del pastor amb una galleda plena de begudes fresques! No deixa de sorprendre’ns i tots acabem bevent una fanta o coca cola, tot un luxe aquí dalt.

Baixem del coll suament entre sabines centenàries i arribem a l’Azib Tamsoult on dinem i fem una migdiada que es posa molt bé. Com nous tornem a seguir el sender que ens porta a les cascades d’Irhoulidene on baixa un doll d’aigua considerable. Les pretensions d’alguns del grup de fer-hi un bany queden en foc d’encenalls i només hi fan un bany de peus, l’aigua està glaçada!

Tots acabem amb els peus dins la gorga, uns tan sols uns segons i d’altres uns minuts però els peus ens queden com nous, a punt per iniciar la darrera pujada del dia fins al refugi de Lepiney, un final d’etapa en un lloc realment acollidor.

Una estona per descansar i escoltar uns quants trons de la tempesta que hi ha més avall i ja tenim el sopar a punt, no sé com s’ho han fet però ens porten una sopa i una tagine que ens deixa bocabadats. Fem esforços per acabar-nos tot el sopar però no hi ha maneres, n’hi ha per un regiment.

Tertúlia per pair, parlar de la propera jornada i una estona contemplant la immensitat del cel...quina son...bona nit.

dimecres, 23 de novembre del 2011

Tresc a Nepal: de Lukla a Jiri

Fotos de Toni Bofill fetes el passat octubre de 2011 a Nepal per la ciutat i vall de Katmandú i pel tresc caminant per la regió de Peekye entre Lukla i Jiri.

divendres, 4 de novembre del 2011

Primer dia del tresc a l'Alt Atles - Marroc (juny 2011)


El Marroc és un destí molt interessant pel viatger i senderista: permet fer unes travesses molt maques i exòtiques amb un desplaçament relativament curt (amb 2 hores i mitja d’avió i 1 hora i escaig de cotxe ens trobarem al bell mig de les muntanyes de l’Atles i envoltats de pobles berebers)
Estarem envoltats de muntanyes de 3 i 4.000 metres pel que la frescor al vespres està assegurada.
L’hospitalitat de la seva gent, el menjar totalment natural i exquisit, els contrastos, els colors, la llum, les nits serenes i estelades.... tot plegat ben segur que ens farà viure una experiència molt gratificant.

Sona el despertador, són les 7 del matí, el sol ja entra per la finestra de l’habitació, falta poc pel solstici d’estiu i aviat començarà a fer calor. Una dutxa freda i cap a esmorzar tranquil•lament que avui me’n vaig al Marroc, a l’Atles, a veure els amics berebers que ja fa casi un any que no veig. Serà un dia de grans contrastos i a més amb no gaire estona, això m’agrada, em sedueix, m’ho espero amb candeletes.
Arreplego la motxilla i surto de casa, porto poc equipatge, sinó fos per la farmaciola, els bastons de caminar i algun regal que porto per l’Alí i la seva família, no em caldria facturar cap bossa d’equipatge. Em trobo amb el grup a l’aeroport, tothom està il•lusionat, algú potser una mica angoixat perquè es la primera vegada que surt d’Europa o per si no podran seguir el ritme del grup o per si e l menjar serà molt picant.... Com que estic convençut que no passarà res d’això senzillament contesto -res, no patiu, que ens ho passarem bé-
El vol surt puntual, primer parlem una mica del programa, més tard alguns aprofiten per fer un son i d’altres trèiem un llibre per llegir una mica. Al cap de 2 hores i mitja ja som a Marraqueix, recollim l’equipatge facturat i a la sortida ens espera l’Alí amb un parell de furgonetes. Després de les salutacions afectuoses i presentacions, ens porta a casa seva on les dones de la casa ens han preparat un mos. A la cuina hi havia una activitat frenètica, nosaltres li diem que no tenim gaire gana però no hi ha res a fer, no paren de sortir coses de la cuina. Tot és boníssim, i el te amb menta dolcíssim com sempre. Al final amb l’amenaça que no tindrem gana per sopar aconseguim sortir cap a l’Atles després d’acomiadar-nos de tots els de la casa.
Pugem als vehicles i aviat deixem enrere la ciutat per endinsar-nos cap el cor del gran Atles. Camps d’oliveres i paisatges semi desèrtics ens van acompanyant pel camí fins arribar a un punt on apareixen les muntanyes. Colors ocres, taronges i vermells es combinen constantment amb totes les varietats possibles, sempre acompanyats dels verds que els fan de coixí a prop dels rius i torrents. Al cap d’una hora i mitja arribem a Imlil, els comerços son oberts, carnisseries, fruiteries, menjar en general, teles, estris per la llar... i olors, molts olors.
Agafem la motxilla i caminem uns 15 minuts fins arribar a la casa de l’Alí, on hi passarem la primera i la darrera nit. Ens instal•lem a les habitacions i anem a fer una caminada fins el riu per tenir una visió més general del poble. No parem de trobar-nos gent que torna cap a casa, alguns amb un farcell d’herba, d’altres amb el seu petit ramat, tots ens saluden i parlen amb nosaltres. Es respira tranquil•litat.
Després d’una dutxa i de preparar totes les coses per demà començar la travessa, anem a sopar. Una sopeta i un cuscús boníssim. Sortim a mirar el cel abans d’anar a dormir, hi ha tants estels que ens costa trobar les 4 constel•lacions que coneixem. Ha estat un dia llarg i ple d’emocions, molt variat, enriquidor, un petit pròleg del que ens esperen aquests propers dies.

dijous, 5 de maig del 2011

CURS D'ORIENTACIÓ BÀSICA PER LA MUNTANYA

Dies 21 i 22 de maig de 2011


Un curs d'iniciació a l'orientació adreçat a totes aquelles persones que vulguin anar d'excursió i saber en tot moment on son i cap a on han d'anar, una cosa que a vegades no és tan fàcil quan les condicions meteorològiques ens són adverses i/o el coneixement de la zona és escàs.

Es tracta d’un curs pràctic d’iniciació a l’orientació per la muntanya, a realitzar a la zona de l'Empordà, i pensat per a persones que vulguin aprendre diversos mètodes per situar-se sobre el terreny i també a identificar el que veuen en el plànol.

El primer dia: Part teòrica al matí i per la tarda circuit d'orientacióEl segon dia: Sortida d'orientació i repàs dels coneixements apresos

NIVELL D'ESFORÇ: Fàcil, rutes aptes per a tothom que vulgui fer una passejada agradable

NIVELL TÈCNIC: Itinerari que transcorre per senders en bon estat, sense dificultats tècniques destacables

PREU per persona : 60 euros

INCLOU:
- Material de pràctiques
- Professor-guia de Giroguies
- Dossier
- Diploma del curs
- Assegurança.

NO INCLOU:
- Transport, allotjament, àpats
- Tot el no mencionat a l'apartat anterior

INSCRIPCIONS: Trucant al telèfon 972303886, 636490830 o enviant un correu a Info - Giroguies PLACES LIMITADES.

Organització Tècnica: GC 1695