dijous, 1 de maig del 2008

D'Invercargill a Picton en 20 dies

No es tracta de cap cursa simplement es el que he fet els darrers 20 dies, travessar l'illa Sud per llocs on no havia estat.
A Invercargill vaig veure la casa on es van filmar escenes de la pelicula "Worlds Fastest Indian" interpretada per l'Anthony Hopkins. Va sobre una historia real d'un home que enpren una aventura per aconseguir el seu somni: batre el record de velocitat amb la seva moto Indian. Us la recomano, molt emotiva i amb una interpretacio genial de l'A Hopkins. M'han dit que a la pelicula parla amb accent kiwi, i jo m'ho crec i punt.
A Invercargill tambe hi ha un museu molt interessant. Vaig veure-hi Tautares, una especie d'iguana d'uns 50 cm. que segons diuen es un fossil vivent i en queden poquissims a NZ.




M'en vaig anar per segona vegada a l'Skippers canyon a prop de Queenstown. Un engorjat impresionant amb uns colors de tardor com a la Garrotxa (es que la trobo a faltar)
A Queenstown conec a l'Andrew, que m'ajuda a resoldre els problemes logistics del proper tresc de Giroguies a NZ. Em demana que faig a la tarda i suposo que vol anar a fer una birra... NO, res d'aixo, te un petit helicopter, ha d'anar a posar benzina i em convida a fer un vol...YES! Som-hi!
Volem per sobre l'Skippers canyon, pel Ben Lomond, pel llac Wakatipu... puc veure ara per sobre molts llocs per on he caminat. Aterrem al jardi de casa seva i ara si, fem una birra.









Despres d'invocar els poders de la polsera maori perque arraconi els nuvols i em deixi veure una mica el Mt. Cook, me'n vaig als peus de l'Aoraki, que es com li diuen els maoris. La llegenda diu que Aoraki i els seus germans arribaren del cel en una canoa per visitar la terra. Una branca va fer volcar la canoa i un vent molt fred els va convertir en masses de gel. Aixi es com es van formar aquestes muntanyes! Be, a primera hora del mati l'Aoraki ens ensenya la seva cara SE amb una llum daurada. Quedo bocabadat amb la seva paret de roca, neu i gell imponent. Llavors els nuvols l'envolten i s'amaga. Jo ja em pensava que no el veuria mes i quan estava apunt de despedir-me (feia mes d'una hora que li deia margalufes) comenca a sortir el cim fins que s'aclareix del tot! No vaig deixar de veure'l fins que es va pondre el sol.


Vaig cap a l'Arthur's Pass i pel cami paro a fer una caminada resseguint les gorges del riu Rakaia. Aquesta nit ha fet la primera nevada i trobo petites clapes de neu pel cami. Pujo a l'Steven que feia dit fins dalt del coll i anem directe cap a un alberg ja que fot un fret que pela. Aquesta nit res de dormir amb la Janine! (es que em van dir que tenia que posar-li un nom a la furgo) L'endema pujem l'Avalanche Peak de 1.833 m. Es molt dret, pero hi ha bon cami. Vistes estupendes dels pics del voltant amb migdiada inclosa dalt del cim. Ha fet un dia espectacular, com aquells de l'Emporda just quan ha parat de bufar la tramuntana.



L'endema baixo cap a la costa oest fins a Westport i segueixo fins a St. Arnaud. Alla hi ha el Nelson Lakes NP. Vull fer una travessa de 3 dies sortint del llac Rotoiti cap a l'Angelus hut i tornar per una carena fins el mateix llac. Bon temps,doncs som-hi. Aquesta caminada em fa recordar molt els Pirineus, boscos a la part baixa, paisatge sub-alpi per sobre dels 1000 m i alta muntanya a partir dels 1500. Molta gent passa de llarg en aquest parc, pero te una xarxa de 23 refugis i es poden fer moltissimes combinacions.










Segueixo cap a Renwick, un petit poble envoltat de vinyes. La regio de Marlborough es la principal zona vinicola del pais. Llogo una bici i m'hi passejo tot el dia, parant de tant en tant a fer alguna cata de vins. Fan molt de vi blanc, algun negre i tambe algun cava. En Joan de Palamos em va encarregar que li portes xapes de cava pero la majoria de les xapes son sense cap dibuix gravat, ja us podeu imaginar quines converses quan arriba un guiri a la bodega i el primer que demana es si fan cava i com es la xapa! Ara ja han veimat i tenen ovelles i vaques al mig de les vinyes menjant-se les fulles i adobant els ceps emparrats.

Me'n vaig a Picton, el proper objectiu es el Queen Charlotte track, un cami entre el fiord Queen Charlotte i el Kenepuru. Hi ha uns serveis d'Aquataxis que de Picton et porten a Ship cove, una cala on el capita Cook hi va desembarcar varies vegades i diuen que hi van deixar anar les primeres ovelles, i et recullen a Anakiwa al fons del fiord per tornar-te a Picton. A mes pots deixar la motxilla pesada a l'hostal i te la porten a l'hostal seguent. Son 73 Km que amb tres dies es fan be, sobretot sense pes. El cami de vegades va resseguint la costa i d'altres va per la carena, envoltada de mar a cada costat. He vist dofins mulars i moltes wekas, una especie de gallina sense cresta que et roba tot el que pot.

Ara agafare el ferry per creuar cap a l'illa Nord, encara que em sap greu marxar de la Sud, es tan bufona!