diumenge, 9 de març del 2008

Fiorland National Park

Estem a Te Anau, en ple Fiorland NP. Hem anat baixant resseguint la costa sud de l'illa farcida de platges solitaries plenes d'ocells i mamifers marins. Vam fer nit a la Porpoise bay, una badia preciosa on vam veure dofins Hector. Vaig fer in intent de banyar-m'hi pero ja havien marxat i a l'aigua era gelada. Aquella nit hi havia un cel ben estelat, vaig reconeixer Orion (a l'inreves de com el veiem a l'Emporda) i la creu del Sud. A la Lluna encara no li hem vist el pel, potser esta de vacances.


Hi ha moltes coses sorprenents pero sempre n'hi ha una que coincideix i es que aqui tot es molt gran: les platges, els ramats de xais i vaques, els camions, els arbres, les algues, les falgueres, l'ocea, les colonies d'ocells, els musclos!!!


Ahir ens vam posar a l'esquena la motxilla amb tot el necessari per fer un tresc de 5 dies i vam caminar unes 5 hores pel Hump Ridge Track. Calia fer una prova abans de comencar de debo.
La veritat es que va anar be i no vam necessitar cap sessio de massatge a l'esquena. El cami comenca per un bosc tupisissim i continua per la platja de Blueclifts. Com que la mar era baixa podiem caminar per la sorra. Tots sols i amb 15 Kg a l'esquena caminant descalcos platja amunt i avall. Sort que no ens veia ningu!


Vam considerar que haviem superat la prova i que ja podem comencar pel sender Routeburn i continuar amb el Greenstone.


Ja us explicarem com ens ha anat d'aqui una setmana aproximadament.
Salut, Juanca i Ramon

4 comentarios:

SOBRETOT NO US DEIXEU DE FER EL DOUBTFULL SOUND (MOLT LILLOR QUE EL MILFORD) I SI FA BON DIA AGAFEU EL BARCO I PASSEU-HI LA NIT. ES BASTANTA PASTA, PERÒ ÉS TAN FANTÀSTIC QUE NO TÉ PREU. JO HO VAIG FER FA 2 ANYS, I ARA MATEIX HI TORNARIA

Hola nois, ens esteu fent molta enveja de veure lo bé que us ho passeu fent l'animal, per cert és dificil saber qui és en Juanca i qui és el lleó marí.
En Ramon ja el trobo a faltar, se m'apila la feina.
Bé, disfruteu tant que pugueu, i vigileu de no caure cap per avall aquí sota nostra.
Una forta abraçada.

Hola Ramon i Juanca,
m'encanta seguir les vostres notícies des de l'altre cara del planeta.
Nosaltres ja tenim preparat el recorregut de la marxa de la garoina i del Road Book...
Records,

Frederic

Hola Ramon!
No et sabia per aquestes terres tant llunyanes.
Quina enveja poder voltar per Nova Zelanda durant 4 mesos !!!!!
Jo de moment aniré fent boca seguint les teves peripècies al blog.
Que t'ho passis molt bé!
Una abraçada ben forta,
Margarida

Publica un comentari a l'entrada